Plou a muntanya,
la boira freda
s´esfinlagarsa.
De l´ampla serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l´embat de l´aigua
i els llacs s´emplenen
de fades boges,
nues i blanques.
El vent s´afua,
passa i traspassa,
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans rialles,
uns cops alegres,
d´altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre cingles
frisós empaita.
Miquel Marti i Pol
0 comentarios:
Publicar un comentario